Les disposicions testamentàries.

A mode generalitzat i de conformitat amb l’article 421-1 del Codi Civil de Catalunya, de testaments n’hi ha de diverses classes, però tots ells tenen en comú que:

·        Són actes que contenent la voluntat personal del testador manifestada en un testament atorgat d’acord amb la llei que es configura com a acte solemne.

·         S’hi anomenarà un hereu – com a mínim-.

·         Es pot atorgar a partir de què hom té 14 anys i si no concorren causes d’incapacitat.

·         Es poden realitzar tants testaments com es vulguin al llarg de la vida, tinguem en compte que el vàlid serà l’últim atorgat.

Els testaments en general son la voluntat del testador respecte del seu patrimoni pel moment en què mori. Ara bé, els testaments poden contenir també a part de la institució dels hereus, llegats, i llegítimes pel repartiment del patrimoni, disposicions per després de la mort, com la institució de tutors pels fills menors, que és una clàusula força útil i recomanable per casos en què per una orfandat imprevista sigui necessari realitzar un procediment per a instituir un tutor pels fills menors del causant.

Els testaments, de conformitat amb l’article 421-5 del Codi Civil de Catalunya poden ser:

1.      Notarials:

a)      Obert:

Es el testament més comú. Es el testament pel qual el testador manifesta verbalment o per escrit la seva voluntat i la transmet per escrit en el document notarial i després el signa de conformitat. (Pels casos en què el testador no sap signar, hauran de conformar la firma dos testimonis).

Aquest testament té la avantatge de què ha passat la supervisió del notari pel que el s’hi ha disposat és conforme a la llei.

b)      Tancat:

El testament tancat és aquell en què el testador participa activament en la redacció del testament si mateix i per tant no passa la “supervisió” notarial.

Aquest testament es redacta pel testador a mà o per qualsevol mitjà electrònic i s’entrega, generalment, dins d’un sobre al notari, qui “l’autentificarà”, és a dir, farà constar que el testador ha fet entrega del sobre amb el seu testament a una data x i es protocol·litzarà el sobre tancat.

Aquest testament respon a un testament més discret i secret si bé, donat que el notari no supervisa que la seves disposicions siguin conformes a la llei, no es pot garantir que el contingut sigui conforme a la llei. Per això, serà recomanable que si desitgeu realitzar aquest testament, el feu revisar prèviament a la seva autorització notarial, per algun professional del dret.

2.      Hològrafs:

És el menys comú de tots. Es tracta del testament escrit a mà pel testador i signat. Un gran nombre de testaments hològrafs reuneixen són impugnats per contenir estipulacions nul·les o ineficaces. 

A més, per la seva validesa caldrà que se’n faci la seva adveració pel jutge com funcionari competent qui, al seu temps en manarà la protocol·lització.  A més a més, hem de tenir present que existeixen terminis de caducitat per a poder-ho fer, que són de quatre (4) anys des de la mort del testador per a iniciar l’expedient de adveració i a més, un termini de sis (6) mesos des de la finalització de l’expedient per a protocol·litzar-lo.

Segurament aquesta complexitat fa que sigui una de les formes testamentaries menys emprades.

A part dels testaments en sentit estricte, existeixen també els codicils i les memòries testamentaries.

En una explicació breu, els codicils vindrien a ser així com una petita modificació al testament però en el sentit de què no podrà canviar substancialment el contingut del testament sinó completar-ho, reformar-ho, introduir-hi alguna cosa; però en cap cas podrà introduir modificacions substancials al testament com podria ser un canvi d’hereu o revocar institucions anteriors.

Pel que fa a les memòries testamentaries, també de manera breu, son disposicions que en cap cas podran afectar a més d’un 10% del cabdal relicte i que fan referència a un testament anterior, si bé contenen disposicions relatives a diners, joies, objectes personals u altres béns de poca importància. També poden fer referència a les exèquies del testador. 

Val a dir, que a part de les anteriors formes testamentaries, existeixen pluralitat d’institucions que afecten a la successió testada, com podrien ser els pactes successoris (com ara els heretaments) i que s’atorguen, d’acord amb l’article 431-2 i següents del Codi Civil de Catalunya, només entre el cònjuge o futur cònjuge, persona amb qui conviu en parella estable, parents en línia recte sense limitació en grau, o en línea col·lateral  dins del tercer grau, en ambdós casos tan per afinitat com per consanguinitat  i entre els parents per consanguinitat en línea directa o en línea col·lateral, dins del segon grau, de l’altre cònjuge o convivent.

Sense dubte, el dret civil català conté múltiples institucions en la matèria i analitzar-les totes de manera complerta i exhaustiva faria necessari dedicar-hi una entrada individualitzada a cadascuna, pel que amb aquesta entrada hem intentat resumir en termes generals les institucions més conegudes i es deixa la porta oberta a consultes o ampliar la informació si fos necessari.